logotipo galeria llucìa homs
 
 
 

Maria Cañas: Kiss the Murder

17.04.08 > 31.05.08

interior_bigimage.jpg
interior_bigimage.jpg
interior_bigimage.jpg
interior_bigimage.jpg

Imatge 1/1

 

Él es fue — Fotografía digital 70 x 100 cm. 5 copias + PA

El blues de la lujuria — Fotografía digital 70 x 100 cm. 5 copias + PA

Si duerme es que está viva — Fotografía digital 70 x 100 cm. 5 copias + PA

La vagina postrera — Fotografia digital 100 x 70 cm. 5 copias + PA


 
 
 

Cañas s’autodefineix com a caníbal audiovisual, col·leccionista i arxivera. Les seves obres inviten a reflexionar sobre l’estranya barreja de diversió i tremendisme, d’imagineria lúgubre i sensual que ens envolta. Cañas dirigeix la seva mirada provocadora cap a situacions i vides sense límit: la Festa Nacional, l’univers del porc ibèric, la televisió, els reality-shows, la pornografia i les relacions amoroses. La seva obra es compon de microrelats de desamor, d’incendis interiors i d’empremtes de vides al límit. La seva noció iconoclasta de l’espiritual aplicada a l’art li permet connectar clàssics com ara El Bosco i Caravaggio amb la corrosió dadaista de Duchamp i altres avantguardistes. La tradició artística i la seva fascinació pel melodrama clàssic, replet de sentiments extrems, es troben a la base de les seves creacions

La seva obsessió per penetrar en la doble cara de l’Amor-Desamor queda reflectida a Kiss the Murder, on la pantalla es parteix dolorosament en dues, component figures bessones fracturades pel desamor a mode de döppelganger: aquest doble fantasmagòric que ens mossega i que se’ns puja al damunt quan menys ho esperem. L’artista ens mostra l’amor com a generador de dolor i de mort, la bogeria que nodreix les relacions amoroses, il·luminant un estatisme ombrívol que remet a dues formes d’encarar el tema amorós en la nostra època descreguda: la malenconia hopperiana i la brutalitat animal de Bacon. Per a Cañas, “l’Amor és l’Assassí Suprem, aquell que, en paraules de Nietzsche, ens dóna el dolor i, per això mateix, la vida”. A Kiss the Murder, observem en perfecta sincronia el joc de llums i d’ombres de la bogeria associat a una violència latent i misteriosa, tot conformant un emmirallament visual en el qual les imatges es tensen per mostrar amor al límit, vides turmentades. Els personatges de Kiss the Murder actuen a través de conductes erràtiques i amnèsiques, suspenent el temps fins que la violència inconscient de les seves accions decideix si es manifesta o no. No tenen futur al qual aferrar-se respecte a l’ambient assetjador i la tragèdia queda penjada d’un fil en cada moment.

Aquestes videocreacions parteixen d’algunes imatges fixes de la sèrie de fotomuntatges de l’artista titulada La virtud demacrada (2007), que reflexiona sobre l’amor, l’erotisme i la pornografia en els nostres temps i en èpoques anteriors, recorrent a la Història de l’Art i a icones contemporànies extretes del cinema, Internet o el revers de la vida, tot creant un infern lúdic de símbols que reivindiquen la pornografia com a llenguatge creador, un món en el qual tot empitjora a la vegada que millora, mantenint els nostres anhels i les nostres perversions vius, i continuen en la línia de la videocreació El amor es el demonio, que pertany a la videoinstal·lació Kiss the Fire. Com afirma l’artista, “Després de contemplar Kiss the Murder, potser l’única opció que quedi sigui agenollar-se davant de l’Assassí, besar-lo i tal vegada morir... ja que, en paraules del mestre Alfred Hitchcock, els assassinats han de ser filmats com a escenes d’amor i les escenes d’amor com a assassinats”.

»Veure biografia de Maria Cañas