Cañas s’autodefineix com a caníbal audiovisual, col·leccionista i arxivera. Les seves obres inviten a reflexionar sobre l’estranya barreja de diversió i tremendisme, d’imagineria lúgubre i sensual que ens envolta. Cañas dirigeix la seva mirada provocadora cap a situacions i vides sense límit: la Festa Nacional, l’univers del porc ibèric, la televisió, els reality-shows, la pornografia i les relacions amoroses. La seva obra es compon de microrelats de desamor, d’incendis interiors i d’empremtes de vides al límit. La seva noció iconoclasta de l’espiritual aplicada a l’art li permet connectar clàssics com ara El Bosco i Caravaggio amb la corrosió dadaista de Duchamp i altres avantguardistes. La tradició artística i la seva fascinació pel melodrama clàssic, replet de sentiments extrems, es troben a la base de les seves creacions

La seva obsessió per penetrar en la doble cara de l’Amor-Desamor queda reflectida a Kiss the Murder, on la pantalla es parteix dolorosament en dues, component figures bessones fracturades pel desamor a mode de döppelganger: aquest doble fantasmagòric que ens mossega i que se’ns puja al damunt quan menys ho esperem. L’artista ens mostra l’amor com a generador de dolor i de mort, la bogeria que nodreix les relacions amoroses, il·luminant un estatisme ombrívol que remet a dues formes d’encarar el tema amorós en la nostra època descreguda: la malenconia hopperiana i la brutalitat animal de Bacon. Per a Cañas, “l’Amor és l’Assassí Suprem, aquell que, en paraules de Nietzsche, ens dóna el dolor i, per això mateix, la vida”. A Kiss the Murder, observem en perfecta sincronia el joc de llums i d’ombres de la bogeria associat a una violència latent i misteriosa, tot conformant un emmirallament visual en el qual les imatges es tensen per mostrar amor al límit, vides turmentades. Els personatges de Kiss the Murder actuen a través de conductes erràtiques i amnèsiques, suspenent el temps fins que la violència inconscient de les seves accions decideix si es manifesta o no. No tenen futur al qual aferrar-se respecte a l’ambient assetjador i la tragèdia queda penjada d’un fil en cada moment.